Crònica de la sortida del 20 d'agost : "Sortida furtiva...o el ataque de las palomitas!"

Tot i que la convocatòria era pel diumenge 21, el grup es va haver de dividir en dues sortides degut a diversos compromisos personals dels diferents membres. Així, es va muntar "in extremis" una altra sortida pel dissabte 20, on van assistir en Francesc, Joan, Josep M., Xavi i Josep Perich.
Així, des del quiosc, ens vam dirigir amb la idea d'anar fins l'Esplai i una mica més amunt, tot just 2km abans de la Torre de Foc, girar cap a l'esquerra per retornar cap a St.Pol.
La sortida va ser com era d'esperar, amb el grup apretadet i ningú s'atrevia a despuntar en les primeres rampes, dinàmica que ja es va trencar però abans de l'arribada a les "basures". Amb tot, el ritme era bo i va donar temps per començar les diverses xerrades que ens ocuparien durant la sortida: la calor, Mourinho, el Barça...i un servidor va començar a sentir a parlar de les crispetes que ocupaven la panxa del Perich, i és que es veu que la nit d'abans havia anat al cine amb la seva senyora (des d'aquí se la saluda Ester), a veure la nova de l'Spilberg, i com que eren mig gratis, es va "jalar" una galleda sencera de crispetes...
Així, després de deixar enrere les "basures de Calella" (i que ningú s'ofengui...), vam continuar, pensant en fer un petit corriol de pujada i baixada que conecta aquesta pista amb la creu de 3 termes. Però ja les famoses crispetes del Perich cada cop ocupaven més espai en el seu aparell digestiu i com no, en el seu cap...
I així, vam arribar a 3 Termes, i va ser allà on es va "produir la tragèdia", i és que el Perich, ni "corto ni perezoso" diu que abandona, que fa ja marxa enrere i aprofita la pista de "Costa Rica" per marxar i dir que "es que las palomitas me suben por aquí..."
Bé, sense en Perich, el grup, orfe del seu membre fundador, decideix continuar en el seu honor, i com a bons "quinteros", arribem a l'Esplai, on mengem unes barretes, patem la xerrada 5min. i continuem l'ascenció. Val a dir que tant en Josep M. com en Joan, van mostrar un molt bon ritme, així que Nabor, vigila, perquè em sembla que més que mirar al podi, hauràs de preocupar-te pels teus perseguidors ;-)
Finalment, arribem a la pista que baixa directe en direcció Can Palau, i tot i la sequedat de la sorra i les pedres del camí, la velocitat d'en Francesc és encomiable!!
Arribats a Can Palau, agafem la carretera de la urbanització, i deixem anar l'adrenalina, i és que aquell tros de carretera que baixa durant uns 400m amb un Stop al mig, no impedeix embalar-se, i aquí assoleixo el meu rècord en descens per carretera, arribant a 69,7km/h, que està prou bé per ser un tros tan curt...
I sense gaire més entrebancs, planegem per la carretera de St.Cebrià fins St.Pol, i acabem la sortida...amb un bon esmorzar a Can Talamàs!!
P.D: diuen les meves fonts que en Perich va ser capaç de fer la pujada des de la rotonda de l'Amargant fins el Pi del Soldat tot solet després del seu "abandono".
P.D.2: em va dir el mateix Perich que en realitat és que havia d'estar d'horeta per motius familiars i ja li anava bé,ja...
P.D.3: sort que em va aclarir això, perquè ja estava pensant en no menjar mai més crispetes quan anés al cine!