Nosaltres també vam fer la Triatló: matinar, bici...i esmorzar!!

Al mateix moment que uns 1.100 bojos van fer aquella prova dominguera de la Challenge, quatre "quinteros" ens vam reunir a la Placeta per fer una sortida. Èrem en Josep, Pedro, Jordi i Xavi.
La primera prova de la nostra triatló va ser matinar, i és que aixecar-ser a les 6:45 un diumenge ja és tot un mèrit, i tot i que els meus ulls veien núvols i feia airet, no va ser prou per dir "no, no vaig", i res, a fer un petit esmorzar, enfundar-se el maillot i...cap a la bici!
La segona prova ja va ser més dura però. Vam encarar la pujada del tenis i corriols diversos de la zona, per anar a parar a Borinons i des d'allà més corriols i pistes diverses. Basures de Calella i Sant Andreu, on per 4 ó 5 vegades cadascú vam intentar pasar l'inici d'un corriol que ens té atravessats...i no va haver-hi manera! Finalment, carreguem bici amunt uns 10m i sí que fem la resta del corriol pedalant com Déu mana...Baixem Sot d'en Siula i dos valents, en Jordi i Xavi, decidim acabar pujant per Golinons, perquè les cames ens demanen més...mentre en Pedro i Josep encaren la benzinera per netejar la bici.
I per acabar, la prova més dura: l'esmorzar de Can Talamàs!! Vam vèncer la temptació de demanar paella, i un servidor va tirar cap a l'entrepà de fuet (como no!), mentre la resta es van decantar per entrepans d'ànec i esmorzar de forquilla. Una dura prova per acabar el matí, però amb resultat final satisfactori!!

CEBRIANENCA 2011

El passat dissabte 4 de setembre, vam fer la marxa popular de BTT de Sant Cebrià, coneguda com la Cebrianenca. Era la segona vegada per un servidor, i la primera per en Sevillano. Un cop allà, també ens vam trobar en Francesc, que va anar amb un altre amic seu. I l'experiència, un cop més va valer la pena. Bona organització, camins coneguts però macos i exigents, ritme dur (perquè vam voler, clar!), i uns corriols finals desconeguts que segur repetirem amb la resta del grup.

De la "pàjara" del Sevillano a mitja ascenció del "Sot d'en Xiula" (Costa Rica per nosaltres), per voler seguir el ritme de "Ironman Francesc", millor no parlar, sinó en Nabor tindrà per uns quants mesos de ficar-se amb ell... Però sí val a dir que el ritme del primer grup de la cursa, on èrem nosaltres, va ser força ràpid i dur, i això la va fer encara més distreta...

Després de veure la pàgina oficial de la cursa, i xupar-me quasi 1000 fotos, he trobat aquestes on sortim els citats abans. Disfruteu-les!

P.D: Sevillano, si no arriba a ser perquè et vaig veure caminant pujada amunt, diria que no la vas fer legalment, perquè només apareixes en les de la sortida...  ;-)

Crònica de la sortida del 20 d'agost : "Sortida furtiva...o el ataque de las palomitas!"

Tot i que la convocatòria era pel diumenge 21, el grup es va haver de dividir en dues sortides degut a diversos compromisos personals dels diferents membres. Així, es va muntar "in extremis" una altra sortida pel dissabte 20, on van assistir en Francesc, Joan, Josep M., Xavi i Josep Perich.
Així, des del quiosc, ens vam dirigir amb la idea d'anar fins l'Esplai i una mica més amunt, tot just 2km abans de la Torre de Foc, girar cap a l'esquerra per retornar cap a St.Pol.
La sortida va ser com era d'esperar, amb el grup apretadet i ningú s'atrevia a despuntar en les primeres rampes, dinàmica que ja es va trencar però abans de l'arribada a les "basures". Amb tot, el ritme era bo i va donar temps per començar les diverses xerrades que ens ocuparien durant la sortida: la calor, Mourinho, el Barça...i un servidor va començar a sentir a parlar de les crispetes que ocupaven la panxa del Perich, i és que es veu que la nit d'abans havia anat al cine amb la seva senyora (des d'aquí se la saluda Ester), a veure la nova de l'Spilberg, i com que eren mig gratis, es va "jalar" una galleda sencera de crispetes...
Així, després de deixar enrere les "basures de Calella" (i que ningú s'ofengui...), vam continuar, pensant en fer un petit corriol de pujada i baixada que conecta aquesta pista amb la creu de 3 termes. Però ja les famoses crispetes del Perich cada cop ocupaven més espai en el seu aparell digestiu i com no, en el seu cap...
I així, vam arribar a 3 Termes, i va ser allà on es va "produir la tragèdia", i és que el Perich, ni "corto ni perezoso" diu que abandona, que fa ja marxa enrere i aprofita la pista de "Costa Rica" per marxar i dir que "es que las palomitas me suben por aquí..."
Bé, sense en Perich, el grup, orfe del seu membre fundador, decideix continuar en el seu honor, i com a bons "quinteros", arribem a l'Esplai, on mengem unes barretes, patem la xerrada 5min. i continuem l'ascenció. Val a dir que tant en Josep M. com en Joan, van mostrar un molt bon ritme, així que Nabor, vigila, perquè em sembla que més que mirar al podi, hauràs de preocupar-te pels teus perseguidors ;-)
Finalment, arribem a la pista que baixa directe en direcció Can Palau, i tot i la sequedat de la sorra i les pedres del camí, la velocitat d'en Francesc és encomiable!!
Arribats a Can Palau, agafem la carretera de la urbanització, i deixem anar l'adrenalina, i és que aquell tros de carretera que baixa durant uns 400m amb un Stop al mig, no impedeix embalar-se, i aquí assoleixo el meu rècord en descens per carretera, arribant a 69,7km/h, que està prou bé per ser un tros tan curt...
I sense gaire més entrebancs, planegem per la carretera de St.Cebrià fins St.Pol, i acabem la sortida...amb un bon esmorzar a Can Talamàs!!
P.D: diuen les meves fonts que en Perich va ser capaç de fer la pujada des de la rotonda de l'Amargant fins el Pi del Soldat tot solet després del seu "abandono".
P.D.2: em va dir el mateix Perich que en realitat és que havia d'estar d'horeta per motius familiars i ja li anava bé,ja...
P.D.3: sort que em va aclarir això, perquè ja estava pensant en no menjar mai més crispetes quan anés al cine!

BENVINGUTS! BIENVENIDOS! WELCOME! BENVENUTTI! WILLKOMEN!

Aquí teniu la nostra pàgina! Som una penya, perquè no arribem ni a club, que ens ajuntem cada setmana per fer sortides voltant el Montnegre: la Creu de Canet, Hortsavinyà, St.Martí, etc. Generalment combinem pistes amb corriols, sortides curtes amb llargues, esmorzars i esmorzars... Acabem de crear aquest blog, i poc a poc anirem afegint fotos, cròniques i altres cosetes que ens vinguin al cap, així com millorant el disseny. Esperem us agradi.